«Fent una reixa ofici de vicari». La paradoxa de la reixa en la poesia de Vicent Garcia i Francesc Fontanella

El present article parteix de la comparació entre el tòpic de l'amor de lluny (o amor absent), referit a aquella mena de textos en què el jo poètic es troba separat de la dama que estima, i el que es proposa d'anomenar 'amor de reixa', que s'esdevé en la poesia d'amors mongívols quan una monja i el seu pretendent es troben separats únicament per la distància mínima però insalvable de la reixa d'un locutori. El treball analitza els paral·lelismes i les divergències entre els dos tòpics i els il·lustra amb l'anàlisi d'un romanç de Francesc Fontanella i tres sonets de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. També s'identifica un cas de relació intertextual entre els dos autors que no havia estat detectat fins ara.