Superada la tradicional dicotomia entre la traducció que acostava el text al lector i la que ho feia a l'autor (domesticació i estrangerització), els estudis actuals de teoria de la traducció beuen dels estudis culturals i, per tant, proposen presentar la traducció com una forma de reescriptura. D'aquesta manera, se situa el traductor al mateix nivell que un autor.